Està en crisi l’arqueologia catalana?

Està en crisi l’arqueologia catalana?, no ho sabem, es difícil de saber. Estem més que segurs que són els arqueòlegs i les arqueòlogues qui estan en crisi. Aquesta, no es una crisi deguda a l’estat actual de l’economia, és una crisi que ve d’antic, una crisi latent, que ara se’ns mostra, cada cop més evident, pels motius que tots ja coneixem. Quan ens referim a la crisis, pensem en un ambient permanent de canvi, pensem en la dialèctica. Això, que pot ser bo en uns moments, esdevé un veritable problema en els temps que corren. Hi ha incertesa laboral i professional. De fet, encara no sabem quin és el nostre paper en aquesta societat que canvia constantment. De fet, la mateixa societat no sap a on ubicar-nos. Integrem una disciplina científica, tècnica, etc.?, formem part d’un col·lectiu filantròpic, que ha de treballar per amor a l’art?, som obrers especialitzats?, som treballadors lliberals, uns burgesos més?. Estem segurs, que hi ha tantes opinions com cervells. Hi ha una cosa de la que estem persuadits, treballem en una disciplina gens cohesionada, amb una actitud molt crítica però poc efectiva, poc pragmàtica, no tenim sentit corporatiu, tot i els intents d’associar-nos en comitès sindicals, associacions d’arqueòlegs, col·lectius diversos, etc. Sembla que tothom anem a la nostra, intentant sobreviure, intentant esgarrapar les poques engrunes i oportunitats que la societat ens brinda, intentant recrear, dia a dia, les nostres il·lusions pretèrites... Fa molts anys ja que parlem de les bondats i de les malicies d’aquesta professió, que en principi es vocacional. Darrerament el malestar entre el “col·lectiu” és cada cop més fort. El problema és que hem de conjugar aquest “malestar” amb la nostra tasca diària, una tasca que se’ns exigeix fregui l’excel·lència. Aquesta pretesa excel·lència no es veu recompensada mai, no té una contrapartida... Ans el contrari, en molts casos “l’excel·lència” es veu penalitzada. La nostra no és una tasca fàcil, a banda de que se’ns demanen resultats, les coses s’han de fer ràpid i, si es pot, amb costos restringits. Cóm podem conjugar aquestes demandes?, aquí rau la cosa. La meva proposta és eliminar les categories laborals, crear una única categoria: arqueòleg/a, o crear categories a partir de tècnic. Ara bé, assolir la categoria de tècnic/a o arqueòleg/a no és un tema senzill. Què entenem per arqueòleg/a?. És una figura intel·lectual, tècnica, capaç d’excavar, capaç d’interpretar i donar resposta a un conjunt de problemes, teòrics, plantejats a priori, que tenen a veure amb l’existència de les comunitats humanes pretèrites. L’arqueòleg/a ha de tenir certes capacitats deductives, ha d’estar en constant reciclatge i hauria d’ésser, certament, un especialista. La tasca de l’arqueòleg/a no és només excavar, no és només treure terra, treuen terra les excavadores i no són arqueòlegs/es, treuen terra els obrers de la construcció i no són arqueòlegs/es. La qualitat que més ens defineix és la de poder tenir la capacitat d’interpretar el passat: des d’un estrat fins a un context arqueològic. L’arqueòleg/a ha de ser un/a tècnic/a, ha de conèixer a la perfecció les tècniques específiques de la nostra disciplina: recuperació de mostres, representació gràfica i topografia, protocols i mètodes d’excavació, etc. Quin problema tenim?, que pensem que aquest perfil és oníric. Quin problema tenim?, que, tot i tenir aquestes aptituds, no les podem desenvolupar; per diversos motius: prescripció laboral, per manca de demanda d’aquestes aptituds (crec que és el tema més greu, pq parla de la manca d’exigència professional...), prescripció econòmica (no podem pagar tants tècnics), etc. Quin problema tenim?, desil·lusió en el col·lectiu, manca de motivació i superació, desànim entre les files, personal treballant en categories laborals que no li pertoquen, etc. Escolteu, actualment la persona eficient i competitiva és aquella que ho fa “bueno, bonito y barato” i a més ràpid, si excava ràpid se li poden disculpar totes les carències intel·lectuals. Crec que aquests no són els valors que la societat ha d’exigir als arqueòlegs/es, crec que aquest no és el compromís que hem d’assolir amb el patrimoni nacional. El compromís ha de ser la eficàcia, l’eficiència y la bona feina. Per assolir aquest compromís hem d’estar ben preparats, hem de tenir empatia i esperit de col·laboració, en definitiva il·lusió per la nostra tasca. Ara, tot això esta molt bé, el que manca és que se’ns doni la oportunitat de realitzar aquesta tasca, les empreses han de començar a pensar, més que en els redits que oferiran les excavacions, en la vàlua de la feina ben feta. No em serveixen els arguments mercantilistes i/o crematístics que veuen l’arqueologia, només, en clau econòmica. Quantes vegades hem vist excavacions amb un únic arqueòleg/a, com a director/a, i vint-i-cinc persones traient terra, en qualitat d’obrers, auxiliars o oficials. No estem en una cadena de muntatge, no estem en una obra, estem en una excavació arqueològica, que necessita gent especialitzada i multidisciplinària... Generalment, s’esgrimeix que si inclous tècnics o més tècnics no surten els números. Però, des de quan surten els números en temes culturals?, vull dir que la sortida o no dels números no es de la incumbència de l’arqueologia, sobretot de l’arqueologia preventiva. En un quiròfan no entra la gent que no està especialitzada (menys el malalt, que se li disculpa no ser del ram sanitari...) tot i que els costos de manteniment d’un equip siguin extraordinaris... Abans de cloure aquest breu excurs, m’agradaria parlar dels “ascensors professionals”. Tots coneixem casos, ho em patit a les nostres carns, no pot ser que un arqueòleg treballi de peó d’arqueologia, per molt necessitat que s’estigui, això és quelcom a solucionar. De la mateixa manera que FCC no disposa de personal que avui desenvolupa la tasca de director de servei i demà fa de ferralla, l’arqueologia no es pot permetre que una persona que avui fa tasques de director demà desenvolupi feines de peó. Això desvirtua la nostra professió, davant nosaltres mateixos i davant el món professional.