Carta oberta...

Benvolgut Jordi, gràcies per llegir-me i opinar sobre qüestió tant feixuga... Veig que també has llegit el “Blat, metalls i cabdills. Catalunya del neolític a la iberització” d’en Josep Bosch i Joan Santacana. Fixa’t en un dels autors, Santacana, erudit de gran vocació pedagògica i alumne d’en Maluquer i Tarradell. Pots estar d’acord o no amb els continguts o amb les il·lustracions de la Mar Hernández, ara hi ha una cosa indiscutible el llibre en qüestió val les peles invertides. És la proba fefaent de que les síntesis històriques, tot i no estar de moda, poden fer-se amb absoluta solvència i rigor. Recordo un workshop sobre l’edat del bronze, ja fa anys, a Girona, a la seu del Servei d’Arqueologia, on vos també hi hereu -crec recordar-, en el qual se’ns va posar de manifest la dificultat d’establir síntesis, ben travades, sobre la prehistòria recent. Les dificultats eren les habituals: poques excavacions, poques datacions absolutes, registre inconsistent, etc., el de sempre, vaja. En la mateixa reunió, però, es va demostrar com aquesta dificultat pot ser salvada, amb certa voluntat: la gent de Lleida va exposar una periodització genèrica per a l’edat del bronze de la terra ferma. La gràcia del tema és que qui exposava les dificultats d’establir síntesis era el mateix que oferia una periodització concreta per a les terres de ponent. La veritat és que no hi veig problemes alhora de fer aquestes síntesis, mirem el llibre de Rafael Dalmau, editor. Qui vulgui estar assabentat de les arrels de Catalunya, pot començar amb el llibre de Tarradell i concloure, temporalment, amb el volum d’en Bosch i Santacana. Ara, la pregunta del milió és: què arriba abans a la societat catalana el llibre de l’editorial Dalmau, veritable síntesi de la investigació, o l’opuscle del catedràtic d’Història de Catalunya de la UAB Sobrequés? Hi ha dues possibles respostes, el segon, i cap dels dos. La veritat, no sé que és pitjor...

Marxo amb una nova perla d’en Sobrequés: «Els grecs varen actuar com a poderosos agents de culturització sobre els pobles indígenes, la qual cosa va contribuir de manera decisiva a l’aparició del món iber», això a banda de ser una xorrada és fals, és menysprear el sostrat anterior al món ibèric i és menysprear el treball de la gent que ens dediquem a la cosa arqueològica. No em puc estar, Jordi, de mostrar una altra perleta: «Una de les aportacions gregues més importants a la cultura indígena es va produir en l’àmbit de l’agricultura (blat i ordi)», entenc que la gent del neolític, la gent del bronze i del primer ferro eren feréstecs quadrúpedes sense gaires més pretensions que dormir-la sota una figuera. Així, no sé que coi hem fet tu, jo i altres companys/es de professió a Can Roqueta, tant esforç...

Una forta abraçada company